CRISTÒFOR COLOM I ELS TOPÒNIMS DEL CARIB

LA TOPONÍMIA COM A CIÈNCIA

            Hernando Colón , a Historia del Almirante, edició de Luis Arranz, Madrid, 1984, p. 117, diu que el seu pare “va procedir amb ordre en els noms, per tal que quedés satisfeta la memòria d’allò espiritual i d’allò temporal”. Entre caps, puntes, illes, golfs, ports, rius, i altres accidents geogràfics, Colom, en el primer viatge descobridor, va utilitzar 62 antropònims i topònims entre el 12 d’octubre de 1492 i el 16 de gener de 1493 per a donar nom als llocs que anava trobant en el Nou Món. Per a KirkPatricK Sale [The Conquest of Paradise – Columbus and the Columbian legacy, New York, 1990, p. 93], vint-i quatre d’aquests estan inspirats per la seva semblança en accidents naturals, onze en personatges religiosos o bé es corresponen amb el sant del dia, vuit que reflecteixen sentiments generals de santedat o bellesa, quatre de cossos celestials, quatre d’animals, tres de persones determinades, cinc de noms del llenguatge taíno i uns altres nou de variats i misteriosos”. Però l’autor nord-americà s’equivoca perquè Colom va posar fins a 72 noms en el seu primer viatge, que he localitzat investigant totes i cadascuna de les fonts històriques. Un fet sí que és molt clar: només Cristòfor Colom donava nom als accidents geogràfics, i quan va pensar que Martín Alonso Pinzón havia batejat un riu amb el seu nom, l’Almirall el va canviar pel de Gracia.

            Antonio Blázquez [Nuevas fuentes de Geografía e Historia, Madrid, 1903] posa en relleu que “els noms geogràfics no han estat posats per caprici ni per atzar, sinó que inclouen no poques vegades una descripció topogràfica del lloc designat per a això o bé expressen, pel que és comú, una relació ideològica amb alguna propietat del lloc esmentat”.

            Julio Rey Pastor i Ernesto García Camarero [Cartografía mallorquina, Madrid, 1959] assenyalen que “cadascun dels elements fonamentals amb què comptem en una carta nàutica és la toponímia perquè és la clau de molts dels problemes que presenta la història de la cartografia, i font abundant de dades per a la història de la geografia i el comerç a l’Edat Mitjana”.

            Miguel de Unamuno y Jugo, eminent escriptor i professor universitari basc (1864-1936), en una cinta magnetofònica que es conserva a Radio Nacional de España, també ha arribat a la mateixa conclusió: “De tal manera les paraules porten l’essència humana de les coses que les que no són noms propis, els geogràfics, els toponímics, porten un paisatge, i de vegades basta només sentir la paraula per endevinar el que pot ser la terra que va rebre aquell nom”.

            El gran filòleg català Joan Coromines i Vigneaux [Estudis de toponímia catalana, Barcelona, 1961, vol.I, p. 22] concedeix a la toponímia una importància capital perquè “proporciona una infinitat de dades precises a la geografia en totes les disciplines que formen part d’aquesta gran ciència: la geografia humana sobre tot i la cartografia, és evident [...] i molt especialment en tota la indagació de geografia històrica”. Joan Coromines afegeix que les dades toponímiques “donen llum sobre èpoques de les quals en sabem molt poc, com ara la distribució de les colonitzacions forasteres, que gairebé no podem conèixer d’altra manera”. A més a més, exposa el doctor Coromines que “la toponímia és freqüentment instructiva per a l’estudi de documents antics i d’altres fonts històriques extenses escrites en altres èpoques”.

            Josep Maria Albaigés [Enciclopedia de los topónimos españoles, Barcelona, 1998, pp. 7-16] exposa que “més durador, fins i tot que la memòria humana, és el nom d’una cosa, que saltant de generació en generació viu en els seus habitants, preservant de l’oblit aquell instant màgic en què la cosa obtingué el veritable ésser. I a dins de la paraula ocupa un lloc especial el topònim, que inicialment derivat del nom comú per a ser aplicat en un lloc concret, va sent treballat a la seva manera per cada generació, que el transformarà, polirà i construirà una pròpia versió per a l’ús de la següent”. Per altra banda, diu Albaigés que s’han de combinar diferents instruments per a l’anàlisi d’un topònim: la seva relació amb altres, el coneixement de les llengües, els hàbits de formació de noms personals i, fins i tot, una familiarització amb les circumstàncies locals. A l’hora d’establir definicions, Albaigés recorda que “topònim, terme derivat del grec topos, <<lloc>>, i onoma, <<nom>>, és tota paraula per a designar un lloc, paratge, ciutat, riu, accident geogràfic o en general qualsevol lloc que es desitgi singularitzar. El procés s’aplicarà, en el cas més corrent, definint el lloc per les seves característiques físiques, però, en d’altres ocasions, prevaldrà el costum, tan antic com l’home, d’afalagar la vanitat dels governants [...]. Un altre fenomen omnipresent és el de l’antroponímia, del grec anthropos, <<home>>, que és tota paraula que designa a una persona concreta. Certament, incomptables noms de lloc procedeixen d’alguna persona relacionada amb ell per fundació, història, dedicació o mera anècdota.

            També diu José María Albaigés que “un altre capítol interessant és el de les translacions de noms i que estem acostumats als Toledo d’Estats Units, Guadalajara de Mèxic o Santiago a Xile i l’explicació és ben coneguda: naturals o almenys simpatitzants del lloc espanyol homònim que van desitjar immortalitzar-lo a les noves terres americanes”.

 

CRISTÒFOR COLOM I LA TOPONÍMIA

           

            En el cas dels noms utilitzats per Colom al Carib, com veurem, es dóna de manera extraordinària la translació de topònims de les costes del Mediterrani i pràcticament cap és de la Liguria italiana, senyal evident que l’Almirall no era natural ni simpatitzant d’aquesta regió d’Itàlia. En realitat, els noms utilitzats per Colom apareixen a l’Estret de Gibraltar, Andalusia, costes del llevant peninsular espanyol a les del Marroc, Argèlia, Sardenya i Balears, però d’una manera especial a Eivissa i Formentera, a Galícia i uns quants al Mar Tirrè, fet que s’explica pels seus temps de corsari en naus de Renat d’Anjou.

            He basat la investigació toponímica en les obres de fra Bartolomé de las Casas [Historia de las Indias, Madrid, 1957 i Diario de Colón, Madrid, 1962], que va manejar tots els diaris de navegació i documents oficials i privats de l’Almirall, per a confeccionar un llistat dels noms utilitzats en els quatre viatges colombins. També he estudiat les obres de Gonzalo Fernández de Oviedo [Historia General y Natural de las Indias, Madrid, 1959], les de Martín Fernández de Navarrete [Colección de Viajes del Descubrimiento, Madrid, 1954], de Juan Gil i Consuelo Varela [Cristóbal Colón – Textos y documentos completos, Madrid, 1992] i els Pleitos Colombinos editats per l’ Escuela de Estudios Iberoamericanos de Sevilla en els anys 1964, 1967, 1983 i 1984. Després els he comparat amb les rutes nàutiques de les costes d’Espanya, de Portugal, del Mediterrani, de les Antilles i del Carib, i tot indica que Colom, en procedir amb ordre en posar noms, com diu el seu fill Hernando, el que en realitat va fer és confeccionar el Primer derrotero del Nuevo Mundo, que coincideix de manera espectacular amb el Mediterrani occidental, traslladant a l’altre costat de l’Oceà Atlàntic noms que li eren familiars i agradables, fet que pot ajudar-nos a resoldre part dels enigmes que planteja el genial navegant, incloent la seva veritable personalitat i la seva llengua materna.

            Al mateix temps, convé recordar que la immensa majoria de documents de Cristòfor Colom s’han perdut o els han fet desaparèixer de manera premeditada. S’ha d’investigar, doncs, utilitzant escrits que, possiblement, han estat alterats pels copistes per a adaptar-los a la seva llengua i fonètica, i es veuran exemples clars i convincents al llarg del present treball. I quan es parla de copistes, em refereixo a funcionaris castellans que no comprenien les peculiaritats lingüístiques de Colom, sens dubte catalanoparlant, súbdit de la Corona d’Aragó i, molt possiblement, originari d’Eivissa [veure les obres de Nito Verdera, Cristóbal Colón, catalanoparlante, Ibiza, 1994 i La verdad de un nacimiento – Colón ibicenco, Madrid, 1988].

            Altres consideracions necessàries per a comprendre millor el problema que representa l’estudi i la interpretació dels noms utilitzats per Colom en el Nou Món, són les que exposa amb mestria Máximo Trapero [Para una teoría lingüística de la toponimia, Las Palmas de Gran Canaria, 1995]:

1.- És la toponímia una parcel·la, l’objecte d’estudi del qual és tan variat i tan complex, ciència en la qual han de confluir tants sabers per a interpretar-la, que s’ha de recomanar a qui s’hi acosti la prudència i la modèstia; prudència per a no donar res per segur i per definitivament confirmat, i modèstia per a acceptar qualsevol altra teoria i explicació aliena que sigui capaç de millorar la pròpia en qualsevol dels aspectes abans considerats.

2.- Els topònims es diferencien dels antropònims en què aquests es refereixen a persones i aquells a llocs, també per ser els antropònims sempre arbitraris i la majoria dels topònims motivats.

3.- La toponímia es refereix a la vida total de l’home, tant en la seva esfera individual com col·lectiva i per això agafa possibilitats designatives que el lèxic total de la llengua ofereix.

LLISTES DE TOPÒNIMS

Dels quatre viatges de Colom ens han arribat un total de 197 noms els quals he analitzat i estudiat, tots i cadascun d’ells en profunditat [veure obra de Nito Verdera, De Ibiza y Formentera al Caribe – Cristóbal Colón y la toponimia, Eivissa, 2000]. De ben segur que n’hi havia molts més però la pèrdua dels diaris de navegació impossibilita conèixer el nombre i distribució de topònims i antropònims utilitzats per l’Almirall. D’altra banda, s’ha comprovat que fins i tot es canviava el nom d’algun d’ells, com és el cas de l’illa Evangelista, situada al SW de Cuba i descoberta en el segon viatge, que després va passar a ser l’Illa de Pinos. Els grecs van batejar les illes d’Eivissa i Formentera amb el nom de Pitiüses que significa Illes de Pins, però resulta, a més, que Eivissa i l’Illa de Pinos cubana presenten semblança física perquè totes dues tenen dues badies, una a la part oriental i l’altra a l’occidental. Un exemple més de translació de nom.

He dit anteriorment que Colom , amb tots els noms de lloc, va venir a redactar el que es pot anomenar el Primer Derrotero del Nuevo Mundo i degué reflectir-los a les cartes nàutiques que dibuixava pels reis Ferran i Isabel, que també s’han perdut. Amb el material existent, els noms estudiats han vingut a omplir un buit existent sobre la toponímia colombina i aclarir idees, al mateix temps, a certs investigadors que solament originen més confusió en temes de per sí difícils i enrevessats. Tenim el cas de les Illes Lucayas, les actuals Bahames – on es troba la primera illa descoberta: Sant Salvador, sota l’advocació del qual, des del S. XIII, hi havia l’antiga confraria dels navegants d’Eivissa – i s’ha arribat a dir, per part d’algun investigador que aquest nom [Lucayas] ve de Lluc, un cèlebre monestir de Mallorca, i fins d’un fantasmal genovès anomenat Lucca. En canvi, José Luis Pando de Villarroya [Colón y la carta en alemán, Madrid, 1987, p. 175] diu que Lucayas ve de Jucayo, en la llengua dels araücs o “arawacs”, habitants de les primeres illes descobertes, que significa nedador molt destre; amb el temps –afegeix l’autor- es transformà la “J” en “Y” i aquesta, per fonètica, en “LL”, i per economia en “L”. Per altra banda, Patricio Montojo [Las primeras tierras descubiertas, Madrid, 1982, p. 17] proposa una altra solució: “Aquestes illes dels Lucayos, ‘perquè així s’anomenava la gent d’aquestes illes petites, que vol dir gairebé estadants de cayos, perquè cayos en aquesta llengua són illes”. De fet, és difícil saber quin dels dos autors es troba en el cert, però, si més no, són dos exemples coherents d’investigació científica.

Pel que fa a l’illa de Trinidad, descoberta en el tercer viatge de Colom, aquest nom també es troba a l’Estret de Bonifacio, al SE de l’illa de Còrsega. D’aquesta illa s’ha de recordar que va estar molt vinculada a la Corona d’Aragó perquè el 1297 el Papa Bonifacio VIII la concedí en feu a Jaume II i es creà el càrrec de governador, que estigué vigent fins la segona meitat del S. XV.

En l’estudi toponímic realitzat, he volgut posar en relleu que no és estrany que Colom navegués, doncs, com en aigües pròpies en el Mar Tirrè, i he descobert que traslladà diversos noms al Carib. De Còrsega: Trinidad; un altre de Sardenya: Porto Torres; tres de l’illa d’Elba: Cabo del Elefante, Cabo Francés i Cabo del Enamorado, i també el de l’illa de Montecristo.

A continuació veurem uns llistats complets amb els noms utilitzats en els quatre viatges i distribuïts d’acord amb la norma desenvolupada en la investigació; és a dir, la translació de topònims, sants, festivitats religioses, noms nous –els quals denomino conjunturals-, clàssics i enigmàtics. Posteriorment, he fet una selecció percentual per tal que el treball portat a terme ajudi a ubicar física, mental i familiarment a l’Almirall.

I per facilitar la lectura i fixar de manera immediata els topònims, els números que apareixen entre parèntesi indiquen els del viatge. Un cop més, s’ha de recordar que només Cristòfor Colom posava els noms als llocs que anava trobant; és a dir, que ell personalment feia el trasllat de topònims del Vell Món al Carib, els concebia d’acord amb fets puntuals de la navegació i, per suposat, els anotava en els seus diaris de navegació que desgraciadament s’han volatilitzat.

 

TOPÒNIMS DE LA COSTA SW. D’ESPANYA, ESTRET DE GIBRALTAR I

 N. DEL MARROC

 

            Cabo del Monte (1)

            Río de Gracia (1)

            Monte de Plata (1)

Cabo Redondo (1)

Cabo de Peña (1)

Isla Aguja (2)

Isla Anegada (2)

Isla Bonete (2)

El Gallo, illot (3)

Punta Sara (3)

Puerto de Gatos (3)

Cabo de las Conchas (3)

 

TOTAL 12

 

TOPÒNIMS DE GALÍCIA

            Cabo de la Estrella (1)

            Punta de Prados (4)

            Montes de San Cristóbal (4)

 

            TOTAL 3

 

TOPÒNIMS DEL LLEVANT PENINSULAR ESPANYOL

            Cabo de la Campana (1)

            Puerto Mata (1)

            Punta Seca (1)

            Cabo de Cruz (1)

            Jardín de la Reina (2)

            Monte Cristalino (2)

            Golfo de la Ballena (3)

            Isla de Gracia (3)

            Punta Seca (3)

            Puerto de Cabañas (3)

            Isletas Barbas (4)

 

            TOTAL 11

 

TOPÒNIMS D’EIVISSA I FORMENTERA [*]

            Cabo del Isleo [Illetes] (1)

            Río de Marés (1)

            Punta Rama (1)

            Isla de las Ratas (1)

            Isla de Cabra (1)

            Cabo del Becerro [Vedella] (1)

            Punta Roja (1)

            Isla Anguila (2)

            Berberia, Cayo de (2)

            Puerto Grande [Porto Magno] (2)

            Isla de Pinos [Pitiüsa] (2)

            Las Hormigas, bajo de (2)

            Isla Saona (2)

            Cabo de la Galera (3)

            Camarí (3)

Isleta Caracol (3)

Islote Delfín (3)

Islote Margarita [Margalida] (3)

Isla Martinet (3)

 

TOTAL 19

 

[*] Els topònims d’Eivissa i Formentera traslladats al Carib, en realitat són 21 perquè als 19 ressenyats s’hi han d’afegir les illes de Sant Salvador i Nieves [Nostra Senyora de les Neus és la Patrona d’Eivissa i Formentera], que apareixen a la llista següent.

 

NOMS DE SANTS I FESTES RELIGIOSES [*]

Sant Salvador, isla de (1)

Santa María de la Concepción, isla de (1)

San Salvador, río de (1)

Mar de Nuestra Señora (1)

Puerto de Santa Catalina (1)

Puerto de la Concepción (1)

Isla de Santo Tomás (1)

Puerto de la Mar de Santo Tomás (1)

Punta Santa (1)

Villa de la Navidad (1)

Puerto Sacro (1)

Cabo de San Theramo (1)

Dominica, isla (2)

Los Santos, islotes (2)

Guadalupe, isla (2)

Montserrat, isla (2)

Santa María de la Redonda (2)

Nuestra Señora de las Nieves, isla (2)

San Cristóbal, isla (2)

San Eustaquio, isla (2)

San Saba, isla (2)

Santa María del Antigua, isla (2)

San Martín, isla (2)

Santa Cruz, isla (2)

Santa Úrsula, isla (2)

Once Mil Vírgenes, isla (2)

Archipiélago de las Vírgenes, isla (2)

Virgen Gorda, isla (2)

San Juan, isla (2)

San Tomás, isla (2)

San Marcos, isla (2)

San Bartolomé, isla (2)

San Juan Bautista [Puerto Rico], isla (2)

Fortaleza de Santo Tomás (2)

Santa Gloria, puerto (2)

Santiago [Jamaica], isla (2)

Santa María, isla (2)

Cabo de San Miguel (2)

Santa Caterina, isla (2)

Cabo de San Rafael (2)

Fortaleza de la Esperanza (2)

Fortaleza de la Concepción (2)

Fortaleza de San Cristóbal (2)

Isla Santa (3)

Isla de la Asunción (3)

Isla de la Concepción (3)

Isla del Romero (3)

Río o Puerto de Belén (4)

Golfo de San Blas (4)

 

TOTAL 53

 

[*] Hem pogut comprovar com en el segon viatge Colom va posar fins a 33 noms de sants, que sembla molt exagerat, però no ens ha d’estranyar perquè l’acompanyava fra Bernat Buil, de l’orde de Sant Benet de Montserrat i vicari apostòlic, i també hi havia altres monjos a bord de les naus descobridores. Sembla confirmar-se, doncs, allò dit per Josep Maria Alabigés: “... en altres ocasions prevaldrà el costum, tan antic com l’home, d’afalagar la vanitat dels governants”.

 

TOPÒNIMS DE MALLORCA

Vacas, canal de (2)

            Punta del Arenal, (3)

            Tramontana, isla (3)

            Isletas Guardias (3)

 

            TOTAL 4

 

 

TOPÒNIMS DEL MAR TIRRÈ

            Cabo del Elefante (1)

            Cabo Torres (1)

            Monte Christi (1)

            Cabo Francés (1)

            Cabo del Enamorado (1)

            Trinidad (3)

 

            TOTAL 6

 

TOPÒNIMS DE LA COSTA D’ARGÈLIA

            Cabo del Pico (1)

            Alto Velo, isla (2)

            Mona, isla (2)

            Punta Aguja (3)

            Los Jardines, puerto (3)

Punta Caxinas (4)

 

TOTAL 6

 

TOPÒNIMS CONJUNTURALS

            Isla Bella (1)

            Cabo Hermoso (1)

            Cabo de la Laguna (1)

            Isla de Arena (1)

            Río de la Luna (1)

            Cabo de las Palmas (1)

            Cabo de Peña (1)

            Río del Sol (1)

            Isla Llana (1)

            Cabo Lindo (1)

            Cabo de Cinquín (1)

            Isla de la Tortuga (1)

            Punta Pierna (1)

            Punta Lanzada (1)

            Punta Aguda (1)

            Valle del Paraíso (1)

            Los dos Hermanos, montañas (1)

            Cabo Alto y Bajo (1)

            Vega Real (1)

            Cabo de Sierpe (1)

            Río de Oro (1)

            Cabo del Ángel (1)

            Cabo del Buen Tiempo (1)

            Cabo Tajado (1)

            Cabo de Padre e Hijo (1)

            Golfo de las Flechas (1)

            La Deseada, isla (2)

            Barbuda, isla (2)

            Sombrero, isla (2)

            Tórtola, isla (2)

            Puerto de los Hidalgos (2)

            Río de las Cañas (2)

            Cabo de la Espuela (2)

            Golfo del Buen Tiempo (2)

            Punta del Serafín (2)

            Cabo del Farol (2)

            Punta de la Playa (3)

            Cabo Boto (3)

            Boca de la Sierpe (3)

            Boca del Drago (3)

            Golfo de las Perlas (3)

            Cabo Luengo (3)

            Cabo del Sabor (3)

            Cabo Rico (3)

            Isletas los Testigos (3)

            Islas Pozas (4)

            Isla de Pinos (4)

            Costa de la Oreja (4)

            Puerto de las Cuatro Estaciones (4)

            Isletas Limonares (4)

            Cabo de Gracias Dios (4)

            Río del Desastre (4)

            Isla del Escudo (4)

            Isleta de la Huerta (4)

            Puerto de Bastimentos (4)

            Puerto Gordo (4)

            El Peñón, península (4)

           

Costa de los Contrastes (4)

            Cabo del Mármol (4)

            Islas Tortugas (4)

            Puerto Bueno (4)

           

TOTAL 61

 

CATALANISMES

            Cheranero [recer] (1)

            Cabo Belprado (1)

            Isla Belaforma (1)

            Belpuerto (4)

            Puerto del Retrete (4)

 

            TOTAL 5

 

NOMS PROPIS

            Ferrandina, isla (1)

            Puerto del Príncipe (1)

            Juana [Cuba], isla (1)

            Isla Española [Haití] (1)

            Río Guadalquivir (1)

            Cabo de Cuba (1)

            Marigalante (2)

            Isabela, villa (2)

            Isla Isabeta (3)

            Madama Beata (3)

 

            TOTAL 10

 

TOPÒNIMS DE PORTUGAL

            Cabo de la Lapa (1)

            TOTAL 1

 

 

 

TOPÒNIMS DE L’OCEÀ ATLÀNTIC

            Cabo Verde (1)

            Puerto Santo (1)

            Punta del Hierro (1)

 

            TOTAL 3

 

NOMS GEOGRÀFICS ANTICS

            Cabo de Alpha et O (1)

            Ciamba (4)

 

            TOTAL 2

 

NOM ENIGMÀTIC [*]

            Centefrei, isla (1)

            TOTAL 1

            [*] Està relacionat amb l’illa de Frei de Noruega.

 

TOTAL DE NOMS EN ELS QUATRE VIATGES: 197

 

TOPÒNIMS COLOMBINS I PERCENTATGES

            Els 197 topònims utilitzats per Cristòfor Colom, al llarg i ample dels quatre viatges, s’han distribuit en percentatges que permeten contemplar el quadre toponímic en el seu conjunt i penetrar de manera indirecta, si més no ho intento, en la ment del descobridor.

            Els topònims conjunturals, és a dir, relacionats amb els fets o esdeveniments que tenien lloc durant la navegació per les costes del Nou Món són 61, cosa que suposa un 30,9% del total. Seguidament hi ha els noms de sants i festivitats religioses, arribant a la xifra de 51; el 25,8%, fet indicatiu de la importància que Colom concedia als temes religiosos, i més de cara al poder per ser un jueu convers i, en privat, judaïtzant. A continuació vénen els topònims d’Eivissa i Formentera traslladats al Carib, que arriben al nombre de 21, és a dir, el 20,8% del total; un alt percentatge indicatiu de què les costes de les illes Pitiüses li eren grates i familiars.

            Segueixen 12 topònims de la costa SW. de la Península Ibèrica: Estret de Gibraltar, i el N. del Marroc, unes zones ben conegudes per Colom no tan sols per les seves navegacions i recalades, sinó per una llarga estada a Andalusia. Uns altres 11 topònims traslladats al Carib es localitzen entre les costes d’Alacant i el Cap de Creus, a Catalunya, que suposen el 5,6%.

            Després hi ha una llista de 10 noms propis, que són el 5,7%; del Mar Tirrè es contabilitzen 6 topònims i la mateixa xifra de les costes d’Argèlia amb el 3,04% per a cadascun. Segueixen 5 catalanismes colombins, el 2,53%, i quatre de l’illa de Mallorca, el 2,03%. També hi ha tres topònims de Galícia i uns altres tres de l’Atlàntic que suposen l’1,52% per cada grup. De noms de l’antiguitat clàssica n’hi ha 2, l’1,01%; Portugal aporta 1 topònim, el 0,5%; i hi ha també un nom enigmàtic, el 0,5%.

            Sumant els topònims localitzats a l’antiga Corona d’Aragó: Eivissa i Formentera, el llevant peninsular espanyol, Mallorca i els catalanismes fan una suma de 42, després d’afegir-hi l’illa Montserrat del segon viatge, cosa que suposa un 21,3%, gairebé una quarta part del total. Es tracta d’un fet indicatiu de què Cristòfor Colom coneixia molt bé les costes citades i, per afegiment, que li eren grates i familiars. En conclusió, fins i tot la toponímia revela que Colom era un gran navegant de parla catalana i súbdit de la Corona d’Aragó. En canvi, igual que en un encefalograma pla, els noms de la Liguria italiana o del Golf de Gènova brillen per la seva absència, fet que no necessita més comentaris.

nitoverdera@arrakis.es