IL·LUSTRACIONS

 


Mapa d'Henricus Martellus. Llatinitzat d' Heinrich Hammer. Florència (1489).Acolorit sobre paper, 300 x 470 mmFº 68 vº i 69 rº de l' Add. Ms. 15760. British Library, Londres.


La xarxa fluvial  sud-americana. Des del riu Orinoco (Veneçuela) fins a riu Grandea la Terra de Foc (Argentina), en el  mapa de Martellus (1489) i en un mapa actual.  Cortesia del Dr. Paul Gallez. Dissenyat a “print art”, Eivissa.


La xarxa de distorsió cartogràfica de Sud-amèrica. En el mapa d'Henricus Martellus de Londres. Basat en elde “La Cola del Dragón” de Paul Gallez. La xarxa permet identificar el cap San Roque, el cap Frío, la península Valdés,el cap Tres Puntas i el cap San Francisco de Paula.Quant a muntanyes, Paul Gallez identifica tres serraladesa Colòmbia, el Massís de les Guayanes, el Planalto del Brasil,la serra do Mar i el llac Titicaca.


Mapamundi d'Andreas Walsperger, Constanza (1448). El sud esta dalt i l'est a l'esquerra.La gran península de l'est és Sud-amèrica. El castell feudalde set torres representa el Paradís Terrenal, situat a la desembocadura del riu Orinoco (Veneçuela).Biblioteca Vaticana, Ms. Palat. Lat. 1362, Ciutat del Vaticà.Segons reproducció de Roberto Almagiá.


L'Índia Transgangètica i la Cua del Dragó (Sud-amèrica). En el planisferi d'al-Juarizmi, de l'any 833 d.J.C. Segons lareconstrucció de Hubert Daunicht. Nova reconstrucció del mapa de Marí de TirMeitat W i quadrant NE per E. HonigmannQuadrant SE per Paul Gallez.Cortesia: “La Cola del Dragón”.


Mapa de Claudi Ptolomeu (ca. d.J.C. 90-168) Mapamundi, Florència (1474). Manuscrit acolorit en pergamí.Conservat a la Biblioteca Vaticana, Ciutat del Vaticà.


Mapa de Yü Chi Fu. Anomenat també Mapa dels camins de Yü el Gran. Gravat en pedra l'any 1137 d.J.C., si bé la seua existènciaera coneguda  molt abans. La línia de la costa és correcta i la precisió de la xarxa fluvial extraordinària. Fa 0,9 m x 0,9 m.D'autor desconegut. En el tercer volum de l'obra deJoseph Needham “Science and Civilization inChina”,Cambridge University Press, 1959.


Croquis d'Alejandro Zorzi. Segons informacions del germans Cristòfol i Bartomeu Colom (ca.1503-1506). Full de paper de 100 x 165 mm. Biblioteca Nazionale Centrale, Florència.


Trompes d'elefant a Mesoamèrica. A les ruïnes de la ciutat maia de Copán (Hondures).Cortesia de Jaime Errázuriz, a “Cuenca del Pacífico: 4.000 años de contactos culturales”.


La roda sí era coneguda a Amèrica. A l'esquerra, joguina de ceràmica amb rodes, a Taxila (Índia), s II a.J.C. Taxila es troba a 33º 44'N i 72º 49' E, a 45 km.al NW de Rawalpindi. A la dreta, un ca o un cérvol amb morro i ulls pintats. A Veracruz (Mèxic) (ca. 500 d.J.C).


Estela amb elefant. Tauleta de pedra amb inscripció escrita en libi amb un elefanta la part superior. Localitzada a l'Equador, la seva antiguitat s'ha establert en 300 anys a.J.C. Cortesia de Heinke Sudhoffa “Sorry Columbus”.


Quipo peruà. Era utilitzat durant el temps del Inques per a portar la comptabilitat en diverses matèries. Tambéera un instrument de comunicació. Cortesia de la delegaciódel Comitè Internacional de la Creu  Roja a Lima (Perú).


Principals corrents marins als oceans. Per a millor comprensió dels viatges transoceànicsentre Àsia i Amèrica reproduïm el mapa dels correntsal Pacífic Nord i al Pacífic Sud. Cortesia d'Albatros: Enciclopedia del Mar”, Barcelona, 1974.


Mapa del Perú i situació de noms xinesos. Cortesia de Jaime Errázuriz, a  “Cuenca del Pacífico: 4000 años de contactos culturales”.


nitoverdera@arrakis.es